Notícies

XIII Congrés de la Sociedad Española de Cetáceos.

L’estudi dóna una visió de com es distribueixen les diferents espècies de cetacis a la zona del Garraf, també fa palesa la necessitat de seguir estudiant aquestes espècies per obtenir informació més precisa”

Del 27 al 30 d’octubre assistirem al congrés de la Sociedad Española de Cetáceos, en aquesta ocasió estarem presentant el nostre estudi sobre la taxa d’encontre, distribució i abundància de 7 espècies de cetacis a la costa catalana central.

A continuació podreu llegir-ne un breu resum:

Entendre els factors que determinen la distribució dels cetacis és un primer pas importantíssim per treballar per la seva conservació. En el marc del projecte Fotoidentificació: dofins i balenes al litoral català, a l’Associació Cetàcea hem estat recollint dades sobre les diferents espècies de cetacis a la zona del Garraf. A partir de la informació obtinguda entre el 2017 i el 2020, hem estudiat quines són les àrees on és més habitual veure cadascuna de les espècies. Per fer-ho s’ha avaluat la tasa d’encontre i d’abundància relativa de cada espècie en funció dels tres hàbitat principals de la nostra àrea d’estudi (la plataforma continental, el talús continental i els canyons submarins). A més a més, per al dofí ratllat, que és l’espècie amb més albiraments, s’han utilitzat Models Additius Generalitzats (GAMs) per entendre quins variables ambientals afecten a aquesta distribució. 

L’estudi mostra que algunes de les espècies prefereixen uns hàbitats més que uns altres. Per exemple, el dofí ratllat el rorqual comú i el cap d’olla gris, preferirien la zona del canyons submarins, per sobre del talús o de la plataforma continentals. En aquestes àrees és també on serien més abundants. Per altra banda, seria més habitual trobar el dofí mular a la zona del talús continental, especialment en aquelles àrees més properes a la plataforma continental, tot i que els grups més nombrosos els veuríem precisament en aquesta última. 

En el cas del dofí ratllat, que és l’única espècie amb més de 100 albiraments, l’estudi suggereix que la profunditat, la salinitat i la temperatura de l’aigua serien les variables ambientals amb un major efecte sobre la distribució de l’espècie. En aquest sentit, el dofí ratllat el trobaríem en aigües amb una salinitat propera als 38 ppm, temperatures inferiors a 20 graus centígrads i profunditats superiors a 500 metres.

L’estudi dóna una visió de com es distribueixen les diferents espècies de cetacis a la zona del Garraf. A més a més, l’estudi també fa palesa la necessitat de seguir estudiant aquestes espècies per obtenir informació més precisa, sobretot d’aquells cetacis menys habituals com ara el zifi de Cuvier o el catxalot.