Notícies

Plàstics, la trampa del mar

“No hi ha sortida que no vegem residus surant, i que per descomptat, continuem recollint en la mesura de les nostres possibilitats”

Desgraciadament el plàstic torna a ser notícia, una vegada més, hem estat testimonis de les seves conseqüències. El passat 23 de gener, en una de les nostres sortides que formen part del projecte Foto-identificació: Balenes i dofins al litoral català vam tenir la gran sort de veure un dofí comú solitari, ens va afectar molt descobrir que sobre la seva aleta dorsal tenia un plàstic enganxat, cal recordar que segons la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa), aquesta espècie està catalogat en el mediterrani com en perill d’extinció.

No és la primera vegada que veiem aquest dantesc espectacle, com per exemple ens va passar amb un cap d’olla gris que també portava un plàstic enganxat en la seva aleta dorsal, o amb una tortuga babaua que vam trobar immòbil en la superfície amb un artefacte, fet a base d’ampolles de plàstic, enganxat a la seva aleta anterior, va ser el seu dia de sort, ja que, si no haguéssim actuat, la seva supervivència s’hagués vist seriosament amenaçada. De fet, no hi ha sortida que no vegem residus surant, i que per descomptat, continuem recollint en la mesura de les nostres possibilitats. Entre els residus que més ens sorprenen trobem els globus utilitzats als aniversaris, que impulsats pel vent acaben a la mar augmentant encara més, la càrrega de contaminació del castigat Mediterrani.

Som plenament conscients que, per cada plàstic que veiem hi ha centenars de milers en el fons. La complexa morfologia dels fons marins del Mediterrani funciona com a paranys de plàstic, i si a això, li afegim el fet de ser una mar semitancat, amb una densa població humana a les seves costes, tenim la fórmula perfecta per a un gran desastre ecològic, si no hi ha una bona gestió.

Aproximadament un 80% dels residus que acaben a la mar provenen de la terra i a més, un percentatge molt important de tots els residus (80-90%) corresponen a residus plàstics. Segons un recent informe de la  IUCN, cada any s’aboquen a la mar Mediterrània més de 200.000 tones de plàstics, imaginar-vos, descarregar 500 contenidors al dia, i el problema lluny d’estancar-se, continua augmentant.

Hi ha moltes referències bibliogràfiques que determinen les greus conseqüències del plàstic, tant si l’ingereixen, com si queden atrapats en ell. Aquestes conseqüències poden derivar en la mort de l’animal, per tant, constitueixen una greu amenaça per a la conservació d’algunes poblacions.

I llavors que? com resolem aquest gran problema?

Avui en dia resulta difícil imaginar-se un món sense plàstic per les seves amplies aplicacions, l’ús o millor dit el mal ús i la pèssima gestió que s’ha fet d’ell ha estat el detonant d’aquest gran problema.

On està la solució?, la resposta és molt simple, en tu, en mi, en totes i tots, petites accions que puguem fer com a consumidores i consumidors responsables, intel·ligents i sostenibles són la clau de la solució. I hem d’actuar JA, perquè no podem seguir a aquest ritme, fem una reflexió sobre els nostres hàbits de consum, penseu que molts dels residus els podem evitar, reciclar està bé, reduir, minimitzar és molt millor, molts dels residus que generem són d’embalatges, no hi ha millor residu que aquell que no es genera, i al final, som nosaltres els qui triem i comprem els productes. A més, hem d’exigir polítiques ambientals molt més ambicioses que redueixin de manera clara la producció d’aquests residus, la prohibició de plàstics d’un sol ús que va entrar en vigor al juliol del 2021 és un primer pas però no és suficient si no volem deixar a les nostres generacions aquest pèssim llegat.