Notícies

Captura accidental d'aus marines

"La captura accidental està considerada com una de les amenaces més importants a les que han de fer front els cetacis i les aus marines"

Es coneix com a “bycatch” la captura accidental d’espècies no objectiu en les arts de pesca.

Aquest pot afectar i causar la mort d’una gran varietat de criatures marines, des de peixos i cefalòpodes, fins a depredadors superiors. De fet, la captura accidental està considerada com una de les amenaces més importants a les que han de fer front els cetacis i les aus marines.

En el cas d’aquestes últimes, pren especial importància el palangre de superfície. Es tracta d’una tècnica de pesca que consisteix en lligar una sèrie d’hams amb esquer a un fil de pesca o línia, que es pot estendre al llarg de varis quilòmetres incloent entre 2.000 i 5.000 hams.

Aquests hams es mantenen a pocs metres de la superfície gràcies a una sèrie de boies fet que fa la tècnica òptima per pescar espècies pelàgiques de peix com ara la tonyina o el peix espasa.

Fig 1: Dibuix esquemàtic d’un palangre de superfície | CC: Associacio Cetàcea

Com que tots aquests hams duen un esquer (generalment un tros de peix o de calamar) poden atreure a aus marines al moment de ser llançats al mar, ja que es queden flotant una estona a relativament poca profunditat. Diferents estudis mostren evidències de que aquesta tècnica ha causat una important captura accidental d’espècies com ara la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) al Mediterrani, i especialment en aigües espanyoles. Amb la intenció de reduir la captura accidental d’aus en aquest tipus de pesca, diferents organismes han suggerit mesures concretes que afecten a la metodologia de treball. Aquestes passen per calar el palangre en hores sense llum, l’ús de línies espanta ocells, l’ús de fils més densos i que s’enfonsin més ràpid o el calat directament dintre de l’aigua. Les dues primeres han quedat recollides a l’Ordre AAA/658/2014, de 22 d’abril, per la qual es regula la pesca amb l’art de palangre de superfície per a la captura d’espècies altament migratòries.

En el marc d’una de les sortides de mostreig del nostre projecte Foto-Identificació: Balenes i dofins al litoral català, ja de tornada al port del Garraf ens vam trobar una baldriga cendrosa flotant amb una postura estranya. Al apropar-nos a l’animal vam veure que tenia una línia de palangre envoltant-la. Veient que no podia volar degut a la línia, vam decidir llançar-nos a l’aigua, alliberar-la del palangre. Un cop vam tenir l’animal a bord la veterinària de l’associació en va fer una primera exploració i veient que l’animal no tenia més que una ferida superficial a la cuixa, vam decidir tornar-lo a l’aigua des d’on va poder emprendre el vol sense problemes.

Un cop alliberada la baldriga, vam poder observar que les boies de palangre s’estenien al llarg de varis quilòmetres al llarg de la costa i que havien atret bastantes aus marines que hi flotaven a prop. Revisant bé la zona més propera, vam poder observar hi havia més aus que semblaven estar atrapades. De fet, al llarg d’uns 2 quilòmetres de palangre vam trobar tres gavines corses (Larus audouinii) i una baldriga balear (Puffinus mauretanicus). Com es pot veure en el mapa, el palangre es trobava en una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Totes aquestes aus tenien un ham enganxat al bec, o se l’havien empassat. Després de ser traslladades a un centre de recuperació, les gavines corses es van poder alliberar, però la baldriga balear va acabar morint. 

Aquestes dues espècies d’aus estan considerades com vulnerables i en perill d’extinció segons la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN). Uns dies més tard, vam trobar una baldriga cendrosa morta com a conseqüència d’haver-se empassat un ham de palangre.

Cal recordar que les aigües situades davant del Garraf han estat designades com a zones ZEPA per la seva importància en l’alimentació de les aus marines. En els estadis preliminars del projecte Plomes al Mar, amb el que estem estudiant les aus marines que freqüenten aquestes àrees ZEPA, hem pogut comptabilitzar fins a 15 espècies d’aus marines diferents en aquesta zona.

Trobem molt preocupant aquesta captura accidental d’aus en un palangre de superfície calat en una zona ZEPA. Si bé és cert que la normativa no prohibeix calar aquest tipus de pesca en aquestes àrees de la Xarxa Natura 2000, si que en regula les hores a la que poden ser calats, especificant que ho han de ser en hores sense llum. Aquell dia vam poder observar una embarcació de palangre de superfície treballant a la zona, fet que ens fa sospitar que el palangre va ser calat en hores diürnes, augmentant el risc d’atracció d’aus i de que aquestes hi quedessin atrapades. Tot i haver pogut certificar l’afectació de 5 animals i tot i que no es pot fer una extrapolació directa a la totalitat de la línia de palangre, és molt probable que l’activitat pesquera duta a terme aquell dia afectés a un nombre superior d’aus.

"Les morts per captura accidental d’aus en època de cria, poden tenir efectes negatius més importants a nivell poblacional."

A més a més, les morts per captura accidental d’aus en època de cria, com va ser el cas de la baldriga balear, poden tenir efectes negatius més importants a nivell poblacional. Aquest fet pren especial rellevància quan afecta a espècies com la baldriga balear, segurament l’au marina més amenaçada d’Europa.

Si bé som conscients de que cada vegada més s’està treballant per que les activitats pesqueres siguin més respectuoses amb el medi ambient i amb els ecosistemes marins, també considerem que és important denunciar aquelles actuacions que no van en aquesta línia i que com s’ha demostrat en aquest cas, poden tenir un impacte molt negatiu per a les espècies i ecosistemes marines. Som conscients que és absolutament necessari treballar conjuntament amb el sector pesquer per mitigar el seu impacte sobre els ecosistemes.

És per això que pren especial importància el fet de denunciar totes aquelles pràctiques o activitats (encara que siguin puntuals) que no es duen a terme seguint les normatives vigents, especialment quan posen en risc la conservació d’espècies i ecosistemes marins. Aquestes normatives donen a les Administracions Públiques un marc jurídic i legal sobre el que poder actuar quan es vulneren. Recau doncs sobre l’administració vetllar perquè es compleixin i actuar perquè activitats puntuals no posin en el punt de mira a tot un sector, ni en risc a espècies i ecosistemes marines.