28/4/2018

Ens trobem a primera hora del matí, al port del Garraf, i tots els que arriben tenen dos elements en comú, una cara plena d’il·lusió i un impermeable ben a mà. La previsió del mar era ideal per sortir a navegar, però probablement caigués alguna precipitació lleu al llarg del matí. Amb l’objectiu clar de veure rorqual comencem a pujar al veler tot l’equip de l’Associació Cetàcea, format pel David (el nostre patró), la Montse (encarregada del protocol) i el Ricard (Fotògraf); acompanyats aquest cop per Marc, Mireia, Tanit, Anna, Pep i Olga, i aquest cop venien en Ricard i en Santiago, integrants de la Xarxa de Rescat de la Fauna Marina (Generalitat de Catalunya).

Tot el grup que vem assitir a la sisena sortida del Projecte Foto-identificació. Foto: Associació Cetàcea

Només sortir de port ja veiem que l’estat del mar era el que esperàvem, amb poca mar de fons i gens de vent, ideal per albirar cetacis. Al llarg del camí, demostrant la riquesa de les nostres costes, veiem moltíssimes espècies d’aus marines com, la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), fumarell negres (Chlidonias niger), gavines menudes (Hydrocoloeus minutus), ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus), paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) i els últims frarets (Fratercula arctica) i gavots (Alca torda).

Dos frarets (<em>Fratercula arctica</em>) albirats en front de la costa del Garraf. Foto: Associació Cetàcea

Un gavot ((<em>Alca torda</em>) albirat en front de la costa del Garraf. Foto: Associació Cetàcea

Contínuament veiem peixos lluna (Mola mola) en superfície i grups molt nombrosos de barquetes de Sant Pere (Velella velella) cnidaris que són arrossegats pel vent gràcies a la forma de vela que tenen.

Un peix lluna (<em>Mola mola</em>) albirat en front de la costa del Garraf. Foto: Associació Cetàcea

Finalment des de proa s’escolta un avís de rorqual! Ràpidament tots els ulls es fixen en aquella direcció i veiem un individu de rorqual comú (Balaenoptera physalus) i el seu enorme buf. Veiem com fa vàries immersions curtes i com canvia de rumb constantment, indicador que s’està alimentant en aquella zona.

Un rorqual comú ((<em>Balaenoptera physalus</em>) albirat en front de la costa del Garraf. Foto: Associació Cetàcea

Quan tenim tot el material fotogràfic pel projecte de Foto-identificació, seguim el nostre camí agafant més profunditat, però ràpidament donem la volta, perquè el mar empitjorava mar endins.

Alguns dels voluntaris que ens van acompanyar en aquesta sortida. Foto: Associació Cetàcea

Un dels voluntaris que ens van acompanyar en aquesta sortida. Foto: Associació Cetàcea

Un dels voluntaris que ens van acompanyar en aquesta sortida. Foto: Associació Cetàcea

La nostra companya Montse durant la sortida. Foto: Associació Cetàcea

De tornada, tornem a veure un rorqual, però al comprovar el GPS veiem que és el mateix punt on estava l’anterior i la forma de l’aleta dorsal és la mateixa, així que es tracta del mateix individu que segueix alimentant-se. Aturem el motor i podem gaudir d’un espectacle fascinant, cada cop que aquesta balena (la segona més gran del món) obria la boca en superfície per alimentar-se, ensenyant-nos les barbes que utilitza per filtrar l’aigua agafada. Encara amb la boca oberta després de l’espectacle vist, decidim seguir el camí, direcció a la costa, a veure si aconseguim veure més cetacis.

Durant la tornada a port seguim veient peixos lluna i diferents aus marines, que ens donen l’últim adéu, abans d’atracar el vaixell a port.