Diumenge passat 12 h de març, ens vam tornar a reunir al port de Garraf per realitzar una nova sortida del nostre projecte de foto-identificació, aquesta vegada ens acompanyen Abraham, Laura, David, Bárbara, Elisabet i Mireia, i com a voluntàries de Cetàcea Lídia, Txell, Natàlia i Anna, la nostra patrona.

La tripulació al complet: Abraham, Laura, David, Bárbara, Elisabet, Mireia, Lídia, Txell, Natàlia i Anna

El dia es presenta assolellat i amb el mar perfecte per poder detectar qualsevol moviment en superfície, l’únic inconvenient és la previsió de canvi de vent a la tarda que pot arribar a força 4, per la qual cosa la ruta que realitzarem avui serà en previsió de poder tornar abans de l’habitual. Sortim de port amb la il·lusió i expectatives que sempre ens embarguen a cada sortida. Encara que veiem poques aus reposant o tornant de mar endins, després de poc més d’una hora albirem el primer peix lluna que es deixa observar-lo durant uns minuts. Seguim el nostre rumb i cap a la línia de l’horitzó podem observar tres gavots reposant en superfície, que en acostar-nos, se submergeigen. També una parella de frarets que ens deixaran admirar-los per a goig de la tripulació.

Un dels frarets comuns (<em>Fratercula arctica</em>) que vàrem albirar. Foto: Associació Cetàcea

Cap a les 11 del matí tenim el nostre primer albirament d’un grup dispers de dofins llistats. En un primer moment van aparèixer dos dofins que s’acostaven a proa per seguir-nos durant uns minuts i tornaven a desaparèixer, nosaltres pentinant visualment al nostre voltant per tornar a localitzar-los i de nou s’acostaven perquè poguéssim meravellar-nos amb la seva companyia. Vam poder comptar fins a cinc individus que es van agrupar però la major part del temps es van mantenir dispersos. Gairebé una hora després van decidir allunyar-se no sense deixar-nos a tota la tripulació amb un gran somriure i una més que grata sensació d’alegria i sobretot de llibertat que els nostres admirats dofins ens transmeten en cada trobada.

Un dofí llistat (<em>Stenella coeruleoalba</em>) que vàrem albirar. Foto: Associació Cetàcea

Un dofí llistat (<em>Stenella coeruleoalba</em>) fent cabrioles. Foto: Associació Cetàcea

Tot el vaixell vigilant a la recerca dels dofins. Foto: Associació Cetàcea

Encara amb el cor accelerat i, amb prou feines, temps per descansar del sobresalt, a la llunyania vam poder albirar més exemplars saltant. Ens dirigim cap a ells i… SORPRESA! No eren llistats sinó dofins comuns, els vam poder reconèixer pel seu color crema i el dibuix de rellotge de sorra en els laterals. Incrèduls encara per aquest inusual albirament, no deixem les nostres càmeres descansar ni per un minut. Uns deu individus, en un grup més cohesionat que els llistats, nedaven prop del nostre vaixell; una parella es va acostar per aprofitar l’estela de proa i nedar al nostre costat. Desapareixien i tornaven a aparèixer en grup a una mica més de distància per després tornar a acostar-se. Vem poder contemplar-los prop de 45 minuts fins que es van allunyar.

Un dels dofins comuns (<em>Delphinus delphis</em>)que vàrem albirar. Foto: Associació Cetàcea

Una parella de dofins comuns (<em>Delphinus delphis</em>) albirada durant la sortida davant la costa del Garraf. Foto: Associació Cetàcea

Un dels dofins comuns (<em>Delphinus delphis</em>)que vàrem albirar. Foto: Associació Cetàcea

En tornar al nostre rumb a la llunyania vam veure un cos surant en superfície que ens va cridar l’atenció però ens va inquietar més conforme ens anàvem acostant: era un cadàver de dofí. Vam passar al voltant per veure si podíem verificar a quina espècie corresponia, però a causa del seu avançat estat de descomposició no va ser possible, tan sols ens portem una imatge desagradable de contemplar.

Un cadàver de dofí. Foto: Associació Cetàcea

Cap a les 14h de la tarda vam donar mitja volta en previsió d’arribar a port abans que el vent incrementés la seva intensitat, sense perdre encara l’esperança de poder trobar-nos amb un rorqual i tot i que finalment no vam tenir aquesta sort, la sortida va ser molt més sorprenent de el que ens podíem imaginar. Vam gaudir de la calor del sol contrastant amb la brisa marina a la nostra pell, de la visió de l’etern i bell blau de la mar Mediterrània, dels amics marins que ens anem trobant pel camí i dels amics humans que anem fent diumenge rere diumenge i amb els quals compartim rialles i converses molt interessants.

Una gavina cap negre (<em>Larus melanocephalus</em>) que vàrem albirar. Foto: Associació Cetàcea

Un dels dofins comuns (<em>Delphinus delphis</em>)que vàrem albirar. Foto: Associació Cetàcea