09/02/2020

Diumenge al matí, com ja és habitual, ens vam trobar al port de Garraf disposats a salpar per recopilar més dades que serviran per seguir completant el nostre projecte de Foto-identificació de balenes i dofins de litoral català central.
La previsió meteorològica prevista no era molt favorable, ja que cap al migdia es preveia que s’anava a aixecar vent de al sud-oest, el Garbí, que podria complicar la navegació.
Encara al port, abans tan sols de deixar anar amarres, vam poder veure un corb marí gros (Phalacrocorax carbo) amb el seu vol rasant a pocs centímetres de les aigües del port. Era el preludi del que anava a esdevenir.
Tot estava a punt per iniciar la navegació, com a tripulació externa ens acompanyaven: Taïme, Ulrike, Ferran, Lídia, Àngel i Cristian, i per part de l’equip de l’Associació Cetacea: Anna com a patrona, Iris i Carlos com a fotògrafs, Silvia i Eva com encarregades de la presa de dades ambientals i d’albirament

A la ruta prevista per a aquesta jornada, hi havia possibilitats de trobar el dofí mular (Tursiops truncatus), més proper a la costa, el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) per contra, un dofí que hem pogut constatar que és més pelàgic, i per tant de profunditats molt més grans que el primer. I finalment, com que ens dirigíem als canons, on la profunditat pot arribar a més de 1.000 metres, esperàvem tenir la fortuna de trobar caps d’olla grisos (Grampus griseus). Així i tot, tots érem conscients de la dificultat d’albirar qualsevol animal salvatge al seu medi natural. En qualsevol cas, i independentment de si es donaven o no albiraments, aquesta nova sortida proporcionaria dades ambientals molt valuosos per al nostre projecte.

Després de la xerrada introductòria a la coberta del vaixell per als nostres nous acompanyants sobre les espècies de cetacis que podien albirar i com detectar-les, les normes de seguretat del vaixell i el comportament que s’ha de tenir davant d’una observació, ens vam disposar a sortir de port.

La tripulació no va trigar a repartir-se pel vaixell per no perdre detall de qualsevol activitat biològica que es pogués produir al nostre pas amb el veler. Carles, ens va alertar de la presència d’un mascarell (Morus bassanus) que es podia veure a la llunyania. Quan portàvem poc més de dues hores navegant, vam poder veure clarament un grup d’aus marines que estaven alimentant-se, aquesta situació podria ser indicadora de la presència de cetacis a l’àrea, així que sense dubtar-ho, ens vam dirigim cap allà. Tot d’una, vam començar a observar un grup d’uns 20 dofins llistats, vam poder comptabilitzar fins a 3 cries.

El grup estava dividit en dos subgrups que es trobaven a una certa distància l’un respecte a l’altre. Alguns d’ells, s’acostaven curiosos a la nostra embarcació. En aquest moment només s’escoltaven frases d’admiració per part de la tripulació i els clics repetits de les màquines fotogràfiques. Pel comportament observat semblava que s’estaven alimentant, després d’haver-los fotografiat i haver gaudit de la seva presència vam decidir prosseguir amb el rumb previst.

Pràcticament després de deixar els cetacis, vam tenir l’oportunitat de veure un fraret atlàntic (Fratercula arctica), una au marina amenaçada, que es pot trobar passant l’hivern a les nostres aigües, encara que estrany de veure a prop de la costa. Resulta fàcil de reconèixer pel seu vistós bec.

Endinsats ja en el primer canó, algú de la tripulació va albirar un dofí, molt lluny, vam poder veure un llom i aleta, però a causa de la distància a la qual es trobava, ja que no ho vam tornar a veure, ens va resultar impossible identificar l’espècie, vam tornar al rumb. Al cap de pocs minuts, vam veure dos dofins a una distància considerable de l’embarcació, podien tractar-se de dofins llistats, però com ja ens havia passat anteriorment, vam deixar de veure’ls.

Passava ja del migdia, per sort el temps ens estava respectant, com les condicions de navegació seguien òptimes vam decidir continuar cap als següents canons.

Ja endinsats en el canó, tota la tripulació seguia atenta per albirar qualsevol senyal que ens indiqués la presència d’algun animal, i quan el vaixell navegava en aigües d’uns 800 metres de profunditat, la nostra patrona ens va alertar de la presència de caps d’olla grisos, es veien clarament dos subgrups de dos individus cadascun. Vam procedir a l’aproximació seguint, sempre escrupolosament, el protocol de navegació responsable en presència de cetacis, llavors, vam poder comprovar la presència de més individus. Vam arribar a contar fins a 6 entre els quals hi havia alguna cria i algun juvenil.

En aquesta ocasió vam tenir la gran sort de gaudir d’alguns acostaments a l’embarcació i l’emoció que ens desperta veure’ls de nou, no impedeix que la visquem com si fos el primer cop. Quan s’acostaven, es podien apreciar clarament les cicatrius pròpies d’aquesta espècie, essencials per a la seva identificació. Ens va sorprendre que a més de caps d’olla grisos fes la seva aparició un dofí llistat, que com volent cridar la nostra atenció, ens va delectar durant un temps amb la seva natació a la proa del vaixell i fent diverses passades per sota d’ell mateix, encara que no va aconseguir que deixéssim de dedicar més temps als caps d’olla, que afortunadament, a més de gaudir de la seva majestuosa natació, ens van deixar obtenir fotografies de les seves aletes i en tot el vaixell es respirava un aire de satisfacció i felicitat. Posteriorment, i en una primera comparació hem pogut comprovar que, de moment, dos dels individus fotografiats i els havíem albirat abans, un al 2019 i l’altre al 2019 i al 2014.

Al llarg de dia, vam poder admirar la inigualable bellesa del vol de les baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), fins i tot la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), solcant el mar amb les puntes de les seves ales fregant l’aigua. A més, vam veure en dues ocasions frarets atlàntics (Fratercula arctica), gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus), xatrac becllarg (Sterna sandvicensis), i els habituals gavians (Larus michahellis).

Malauradament, com ja és habitual, al llarg de la navegació, vam ser testimonis novament dels signes inequívocs de la presència humana, objectes diversos surant, que recollim, sense dubtar-ho ni un moment. Tornem a recordar que, la contaminació està ofegant els nostres mars acabant amb la vida de moltes espècies. Els plàstics que veiem surant al mar són la punta de l’iceberg dels que podríem trobar en el fons. Reciclar està molt bé, però reduir i reutilitzar és el més efectiu.

Entrem a port molt il·lusionats i afortunats d’haver pogut viure aquesta experiència, i amb ganes de tornar a repetir-la, un cop més som conscients de la vulnerabilitat del nostre mar, a què li devem la seva protecció, per preservar cadascuna de les seves vides. Fem una reflexió entre tots perquè puguem seguir gaudint de la seva presència, el llegat que deixem depèn de cadascun de nosaltres.