2/12/2018

El passat diumenge dia 2 de desembre, vam realitzar l´última sortida de l’any. Aquesta vegada ens acompanyava una tripulació formada per la Paula, el Carlos, la Cristina, l’Andrea, l’Expo, la Marina i l’Àfrica i com a membres de l’equip de Cetacea, l’Anna com a patrona, l’Abraham i la Montse encarregats del protocol de foto-identificació i la Natàlia com a fotògrafa.

I finalment, l´últim tripulant, l’optimisme, indispensable per poder tenir una jornada inoblidable d’albiraments de cetacis, protagonistes de la costa del Garraf. Aquest optimisme és compartit per tota la tripulació, ja que som conscients que amb una mica de sort,  els dofins i balenes ens poden regalar moments màgics que poden quedar gravats per sempre a les nostres retines.

Comencem la sortida i la Natàlia ens explica els objectius principals de la nostra associació així com els projectes que duem a terme, entre els quals trobem el projecte de foto-identificació de cetacis. A continuació ens introdueix en l’apassionant món d’aquests mamífers marins, la seva biologia i diversitat i concreta quines són les principals espècies que podem trobar durant la jornada i les seves característiques morfològiques i de comportament.

Després de la introducció de la Natàlia, l’Abraham ens suggereix que per poder tenir una sortida encara més enriquidora, posem atenció als ocells marins que podem trobar durant el nostre recorregut. En aquest sentit, aprofita per  explicar que són força interessants, ja que són espècies bioindicadores i, per tant, l’estudi de les seves poblacions ens pot aportar informació molt rellevant en relació amb l’estat de conservació de l’ecosistema, així com dels efectes que malauradament poden tenir les accions humanes sobre el medi marí. D’altra banda, també fa esment a la importància de la diversitat d’ocells marins que trobem a la costa catalana i destaca la presència de poblacions de gavines força amenaçades com és la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii). A continuació l’Abraham ens fa un repàs de les diferents espècies que podrem trobar durant la sortida, tenint en compte l’època de l’any. Justament i per sorpresa, mentre explica com d’espectaculars són els mascarells (Morus bassanus), ens sorprèn un individu adult que ens sobrevola. Es tracta d’un ocell pelàgic que habita a l’Atlàntic Nord. Crien en grans colònies, als penya-segats cara al mar o en petites illes rocoses, a Islàndia, Noruega, Illes Britàniques, Bretanya, Terranova i Canadà. És just ara a la tardor quan ens comencen a arribar individus al mar Mediterrani, on passaran l’hivern. Poc després trobem tres individus més, entre els quals hi ha un exemplar jove. 

De mica en mica, ens anem allunyant cada cop més de la costa, i els batecs del nostre cor comencen a accelerar-se, ja que a mesura que ens allunyem, la probabilitat d’albirar cetacis augmenta. De sobte, a les 10:49, la nostra patrona Anna ens avisa que l’ha semblat veure alguna cosa marró a la vora. Ningú veu res. Tanmateix, els tripulants a popa, el Carlos i l’Abraham amb els prismàtics aconsegueixen veure el llom i l’aleta d’un dofí mular. Es tracta d’un albirament ràpid, i no ens dona temps a que els tripulants a proa arribin a veure’l i fotografiar-lo. Tots estem expectants però no torna a sortir ni es veuen altres individus. Molt a la vora nostra, hi tenim un vaixell mercant força gran, que podria explicar la rapidesa d’aquest albirament. L’Abraham suggereix a la Montse que podria ser interessant recollir dades de forma sistemàtica sobre el tràfic marítim i la tipologia dels vaixells que trobem durant les jornades que realitzem d’albiraments. Seria força interessant caracteritzar la probabilitat d’albiraments, així com la distribució d’aquests, en relació amb el tràfic marítim i la seva tipologia. Dades també significatives des del punt de vista de la gestió del tràfic marítim i la conservació de les poblacions de cetacis del Garraf i de la costa catalana.

A continuació posem rumb cap a la zona marina de la Berenguera. La Montse ens comenta que és un lloc molt interessant pel que fa al tipus i nombre d’albiraments que hem arribat a recollir. Tots estem expectants i il·lusionats. El fet d’haver tingut ja un albirament, encara que molt ràpid, ens dona a la tripulació l’esperança que, efectivament, tindrem una jornada inoblidable.

Són les 13:00 h i gran part de la tripulació comencem a dinar. Gaudim del menjar i del paisatge marí. Poc després alguns dels tripulants comencen a relaxar-se i fa tant bon temps, que molts de nosaltres quedem embadalits amb el mar i se’ns oblida l’objectiu de la sortida. De sobte, alguns dels tripulants a proa comencen a indicar amb els mans que han vist esquitxades sospitoses a estribord. La Montse i l’Abraham treuen de seguida els fulls per enregistrar un imminent albirament. Així és, a les 13:34 h, un grup cohesionat d’uns vuit exemplars de dofí ratllat o llistat (Stenella coeruleoalba) s’aproxima per estribord. Comencen a dispersar-se i dos individus es col·loquen a proa. A estribord podem observar també dos individus, un dels quals és un juvenil. A uns 200 m, observem a babord salts d’uns dos o tres individus. Se’ns aproximen un grup de tres individus a proa i la Natàlia, encarregada de l’enregistrament fotogràfic, ens comenta que li sorprèn la grandària d’alguns dels individus. Continuem l’observació de forma intermitent durant una hora i llavors decidim abandonar el grup de dofins i finalitzar l’albirament. Poc després, emocionats, comentem entre la tripulació l’experiència. Destacar que, a gran part de la tripulació, ens estranya el fet que, durant l’albirament, els dofins han sortit molt poc a la superfície, la qual cosa dificulta l’obtenció de fotografies de qualitat.

Poc desprès de l’albirament, posem rumb de tornada al port del Garraf. Justament a l’arribada, ens topem amb un individu adult de Mascarell realitzant un espectacular picat al mar. Alguns tripulants no aconsegueixen veure’l, però pocs minuts després reprèn el vol i torna a realitzar un picat ràpid i es cabussa per poder enxampar el sopar.

Finalment cap a les 17:00 h arribem a port, on ens fem la foto de grup i ens acomiadem tots plegats amb un somriure d’orella a orella, i amb els ulls atapeïts d’imatges inoblidables de la jornada.