03-08-2019
Agost. Dissabte amb sol, cel clar i mar completament en calma, gairebé sense vent. Una de les situacions més idònies per a realitzar albirament al mar. Falten quinze minuts perquè siguin les vuit del matí, el sol encara no crema en la nostra pell i la tripulació externa arriba puntual a la cita amb el mar i els seus habitants. Arriben al port de Garraf Trinitat i Oriol, periodista i fotògraf de la revista Descobrir, que han vingut per realitzar un reportatge que tindrà com a protagonistes l’Anna i el Lluís, lectors habituals de la revista. També venen Mar i Naiara. Com a tripulació de Associació Cetàcea naveguen avui la Montse, la Natàlia i Laura com a fotògrafes i encarregades de la presa de dades. La temperatura és certament agradable quan pugem a l’Esmeralda, el bell veler que ens portarà a una nova experiència. Com experimentat patró, Jorge. I com a excepcional grumet, Milou, el gat que ve a bord de tant en tant, i que ens conquesta amb el seu caràcter tranquil i simpàtic.

Així que salpem amb tot a bord: il·lusió, ganes, expectatives, decisió i esperança de veure als nostres amics del mar. Després del briefing, tota la tripulació es col·loca en el vaixell per albirar el més aviat possible animals marins. Els esforços acostumen a donar fruits, i aquesta vegada no és l’excepció. No portem ni una hora embarcats quan una de les tripulants dóna la veu d’avís: un grup de fantàstics dofins mulars (Tursiops truncatus) apareixen a estribord, bastant a prop de l’Esmeralda.

La seva natació és tranquil·la, no sembla que tinguin ganes de jugar, però tampoc se’n van. Estan descansant, i el patró deixa el motor en ralentí. El silenci s’apodera del vaixell, i només se senten els trets de les càmeres fotogràfiques. Aquest moment és màgic: el respecte que sempre mostra la tripulació que ens acompanya per la natura és sorprenent, i molt gratificant. De tant en tant ens pregunten alguns dubtes en veu molt baixeta, i nosaltres els resolem els seus dubtes. El moment del contacte, tant visual com auditiu, entre els dofins i els humans sempre és absolutament encantador, i podem sentir la seva respiració quan surten per espirar i inspirar pel seu espiracle, el contacte dels seus cossos amb l’aigua quan se’ns acosten per investigar qui som i què fem a casa seva. La visió dels seus preciosos ulls, la seva esvelta silueta solcant les aigües amb els colors dibuixats pels seus gens …. És quelcom que no s’oblida. Quan ja hem pres les suficients imatges per al nostre projecte de foto-ID, decidim tornar a rumb pel transecte decidit per avui.

Passen unes quantes hores i, encara que no veiem cetacis, les aus marines, que avui estan majoritàriament posades sobre la superfície de l’aigua, ens distreuen juntament amb les meduses que anem veient; algun que altre moment de bancs de peixos pujant a superfície fan que l’aigua sembli que bulli. El mar és, decididament, addictiu. El color, la seva olor, el so de l’aigua contra el casc de l’embarcació … crea un clima a bord de pau i de felicitat.

Mentre alguns tripulants cauen en els braços de Morfeo, la resta seguim albirant. A primera hora de la tarda veiem el que sembla ser un salt de peix, però de seguida veiem que és un dofí llistat (Stenella coeruleoalba) que, juntament amb part del grup, s’acosta al vaixell. La tripulació es posa en guàrdia, càmeres en mà, i la sang torna a bullir veient el comportament completament diferent d’aquest grup de dofins. Van i vénen, i el grup va augmentant en nombre d’individus, fins a ser prop de trenta. Aquesta família presenta una natació més ràpida i fins i tot algun ens delecta amb salts i acrobàcies que la tripulació admira extasiada. Finalment alguns individus del grup s’allunyen, i és el moment en què decidim anar-nos per reprendre el rumb de tornada a port.

Veiem a la llunyania una tonyina saltant, cosa que torna a fer les delícies dels nostres companys d’aventures. La calor es torna bastant intensa, i decidim fer una aturada per, qui ho desitgi, donar-nos una capbussada. Després d’aquest refrescant moment, tornem a port mentre xerrem sobre les experiències viscudes i altres interessants temes.

Seguim observant moltes escombraries a la superfície marina, cosa que ens omple de tristesa sabent que això que veiem no és més que la punta d’un iceberg carregat de males notícies per a la fauna i flora marines, i de rebot per al planeta Terra. Les males accions que diàriament duem a terme a la superfície terrestre acaben incidint sobre tot el planeta, i hem de fer un esforç no només per millorar aquestes conductes, també per portar als nostres coneguts el missatge de respecte per la resta d’animals que conviuen amb nosaltres. El planeta no ens pertany, som nosaltres els que formem part d’ell.