23/9/2018

Inaugurem la temporada 2018-2019 amb un dia perfecte de navegació: el dia augurava una excel·lent jornada per albirar: mar bastant plana amb poc vent i sol amb alguns núvols. La tripulació de Cetàcea estava formada aquest cop per la patrona Anna, el fotògraf Ricard, la pilot de dron Tania i les encarregades del protocol d’observació i anotació Montse i Laura. De tripulació externa venien Josep, Joan, Laia, Carles, Maria, Roger i Antonio.


El Alción salpà puntualment a les 9:10. Amb el veler carregat d’il·lusió i energia, la nostra experta patrona ens dirigia cap al destí marcat. El cel parcialment ennuvolat a primera hora feia que els raigs de sol no incidissin amb força sobre la tripulació i a més de la mar sense onatge facilitava l’albirament. Tot i així, mentre anàvem avançant al llarg del matí per la ruta assenyalada, vèiem sobretot i amb gran tristesa deixalles: plàstics de diversos tipus i branques que les últimes pluges havien arrossegat des de terra al mar. És molt lamentable comprovar els efectes nocius de la petjada humana, i sempre ens deixa pensant en com contrarestar tot aquest desastre ecològic.

A mig matí un tripulant va donar el crit d’alarma: salt! Quan l’animal va tornar a saltar, vam comprovar que era un peix espasa i després de gaudir dels seus salts seguits durant una estona, vam seguir rumb a destí. 


Després de dinar i quan ja portàvem una estona amb un lleuger canvi a pitjor en l’estat de la mar perquè van començar a aparèixer tímidament els temuts borreguets (crestes d’escuma blanca sobre petites ones) algú va veure un salt aquesta vegada clarament d’un dofí. Després de veure uns salts més constatem que ens havíem trobat davant d’una família d’uns 25 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), que venien cap a la nostra embarcació. 

Els salts que anaven donant reflectien el seu nivell d’activitat. Estava clar que no estaven menjant, sinó viatjant, i en un tres i no res es van posar a la nostra proa gaudint de la navegació. Van estar molt de temps amb nosaltres així que vam poder fer fotografies, comptar el nombre aproximat que hi havia, constatar que no hi havia cries encara que sí algun juvenil, i el dron va captar imatges des del cel. Fetes les delícies de la nostra meravellosa tripulació externa vam decidir seguir el nostre rumb de tornada a port, però en un parell d’ocasions tornaven a saludar-nos.

No ens deixem de sorprendre i emocionar amb el comportament d’aquests bells i intel·ligents animals que, lluny de tenir-nos por, es van acostar fent gala del caràcter juganer i curiós de la família. I aquest mes que ha tornat a començar la temporada de matança de dofins a Taiji, població japonesa, i observant a aquesta alegre família, se’ns torna a remoure l’estómac pensant que al Japó han d’estar agonitzant famílies de llistats gràcies a l’ànsia de lucre de empresaris de dofinaris. 

En deixar enrere aquest jovial grup de dofins, vam seguir rumb a port i continuarem veient escombraries a la superfície de les aigües mediterrànies.

De tornada ja i satisfets per la trobada amb aquesta bellesa d’animals, els tripulants vam estar xerrant sobre diferents temes tots interessants i fent bromes en un ambient distès que va fer que, com de costum, ens portés a agrair la sort que tenim de poder gaudir de la vida marina, de la navegació i de la companyia de persones noves tan enriquidores alhora que portem endavant un projecte de fotoidentificació de tres espècies de cetacis. 

Esperant una nova aventura, un cop arribats a port ens vam acomiadar de la tripulació externa amb la sensació d’haver aconseguit, una vegada més, portar la nostra passió pel mar a bon port.